El Barça ho va superar tot a la final de la Copa del Rei de Granada, va guanyar el Reial Madrid per 59-64 i va conquistar el títol per segon any consecutiu i per quarta ocasió els cinc últims anys. El seu rival, com totes aquestes ocasions va ser el Madrid, que aquesta vegada va començar molt fort en defensa i va arribar a comptar amb 16 punts d’avantatge, però no va poder després contra la grandíssima reacció del Barça. L’equip blaugrana, sempre de la mà de Nikola Mirotic, va remuntar i va demostrar la seva superioritat en un final molt atapeït que va dominar amb mestria i extraordinàries accions de la seva gran estrella i també del jove base lituà Rokas Jokubaitis.

El Barça va confirmar la superioritat que ha demostrat en les últimes edicions del clàssic i va completar una segona part extraordinària en què es va refer de les dificultats que va patir sobretot durant els 12 primers minuts. Mirotic va tornar a demostrar el seu enorme talent i es va imposar a les defenses que li va aplicar el Madrid, especialment els marcatges individuals a què va ser sotmès per Yabusele i Deck. L’ala pivot montenegrí va ser elegit l’MVP de la final després de sumar 19 punts, cinc rebots, dues recuperacions, un tap i sis faltes rebudes.

La remuntada del Barça es va consumar a l’últim quart. L’equip de Jasikevicius va demostrar la seva capacitat per patir quan el Madrid el va posar en una complicada situació durant moltíssims minuts, i també per reaccionar i fer valer la qualitat tant individual com col·lectiva. Un triple de l’exblaugrana Hanga va tornar a donar avantatge al Madrid quan faltaven sis minuts per al final. En aquell moment van ser crucials tres accions ofensives de Jokubaitis. Primer va anotar un triple. Pablo Laso, l’entrenador del Madrid, va perdre els nervis i va ser castigat per protestar un tap de Sanli a Deck. Un altre exblaugrana, Heurtel, va empatar a 51. Però Jokubaitis va tornar a superar la defensa del Madrid amb dues jugades de dos més un que van donar l’avantatge més gran del partit al Barça (53-59) en un moment transcendental. Faltaven dos minuts i vint segons. Va anotar Heurtel, va fallar Mirotic, i va tornar a anotar Lull, primer des de la línia de tirs lliures i després en una penetració amb què va empatar el partit a 59 punts. Quedaven 44 segons. Mirotic va exercir el paper de líder i la defensa del Madrid, quan faltaven 33 segons per al final, no va tenir més remei que frenar-lo a força de faltes. Mirotic va anotar quatre tirs lliures i entre mitges Deck va fallar una safata.

Davies va arrodonir el resultat que gairebé ningú vaticinava després dels primers 12 minuts. El Madrid va reduir el no-res a l’atac del Barça. Després d’haver sumat més de cent punts a cadascun dels dos partits anteriors, l’equip blaugrana es va veure reduït gairebé al no-res durant aquesta fase. La intensitat defensiva del Madrid va propiciar les errades del Barça que només va anotar una cistella i tres tirs lliures durant tot el primer quart. A l’altra banda de la pista, Abalde va explotar el seu avantatge físic sobre Laprovittola, que va ser qui es va encarregar del seu marcatge, mentre que Calathes es va aparellar amb Taylor. Poirier, que va comparèixer al quintet titular, també va fer mal a l’interior de la zona blaugrana. Quan Tavares va rellevar el pivot francès, la inèrcia del joc era absolutament favorable al Madrid. Un triple de Thompkins va obrir el màxim avantatge (19-3), que es va repetir pocs minuts després, ja al segon quart (23-7), quan ja havien entrat en acció gairebé tots els jugadors. El Barça va millorar en defensa i va reduir lleugerament el desavantatge, però amb prou feines va donar senyals de vida en atac, amb guarismes molt baixos o nuls. El 29% d’encert en tirs de camp del Barça quan va arribar el descans (29-18) deixava veure el mal partit en atac, amb més pèrdues i menys rebots que el rival. El Madrid tampoc va estar gaire encertat als triples (2 de 9 al descans) però va ser molt més eficaç en els trets propers al cèrcol.

La reacció del Barça al tercer quart va ser fulminant. Des de la primera

pilota que va moure el Madrid es va poder observar el canvi de decorat. Laprovittola va recuperar-la i poc després va anotar la primera cistella, Mirotic va deixar de pedra a Yabusele i va anotar dos triples i vuit punts gairebé consecutius. Tavares va sumar la seva tercera falta personal, propiciada per Sanli, cada vegada més consolidat en la defensa a l’interior de la zona. La diferència es va anar reduint fins a arribar a ser de només tres punts, 44-41, després d’un triple de Jokubaitis i un tir lliure anotat per Sanli. El Madrid va agafar un lleuger descans abans d’arribar al final del tercer quart, però el Barça va tornar a ser molt més efectiu a l’inici de l’últim assalt. Una cistella de Sanli i un triple de Laprovittola va igualar el marcador a 46. Calathes va culminar la remuntada amb una penetració que va posar el 46-48 al marcador. Era el primer indici del desenllaç que va forjar l’extraordinària actuació del Barça, amb Jokubaitis i Mirotic com a protagonistes principals i amb un paper també brillant de Sanli, Davies i Laprovittola.