CRÒNICA
El Barça reacciona massa tard davant d’un Madrid pletòric
El Reial Madrid va completar una actuació excel·lent al Palau Blaugrana, on va vèncer per 75-88 i es va avançar per 0-1 a la final de la Lliga ACB, al millor de cinc partits. El Barça, lluny de les constants habituals, ho va pagar amb una derrota clara i inesperada per la superioritat de l’equip madridista dirigit per Chus Mateo, el seu segon entrenador, que supleix Pablo Laso, després del recent problema cardíac que va patir el tècnic vitorià.
El Barça va reaccionar massa tard, a l’últim quart, en què va dominar 24-14 i va arribar a acariciar alguna possibilitat de remuntada. Però no n`hi va haver prou amb els 15 punts de Laprovittola, ni els 13 de Mirotic, ni els 12 de Kuric. L’equip blaugrana havia cedit massa terreny als tres primers quarts que es van saldar amb un avantatge de 23 punts per al Reial Madrid. Un món. La remuntada era gairebé impossible, malgrat la notable reacció d’orgull i els encerts del Barça a l’últim quart.
L’equip blaugrana es va quedar curt perquè durant 30 minuts va estar desconegut, molt per sota del potencial que el va portar a ser el millor a les fases regulars tant a la Lliga com a l’Eurolliga. Durant el primer temps del partit al Palau, el Barça va rebre 49 punts, només 10 menys dels que li va fer el Madrid durant tot el partit a la final de la Copa guanyada per l’equip blaugrana a Granada, al febrer. L’atac del Barça tampoc va funcionar al primer temps davant l’excel·lent defensa que li va plantejar el Madrid, que el va ofegar a l’interior de la zona.
Mirotic va anotar els cinc primers punts del partit, però a partir d’aquell moment, amb dos triples de Causeur, un altre de Yabusele i les primeres cistelles de Hanga, el Madrid es va enlairar. Va aconseguir una velocitat de creuer en què els seus jugadors es van sentir molt còmodes.
Mateo va donar entrada molt aviat al base-escorta Juan Núñez, de 18 anys, que va demostrar desimboltura i una intensitat que va afegir urpa i efectivitat al sistema defensiu del seu equip. El Barça va sumar quatre pèrdues a un obrir i tancar d’ulls. Aquesta va ser una altra de les seves llacunes, juntament amb les dificultats en el rebot. El Madrid va acabar amb vuit rebots més, i va recolzar gran part del seu avantatge en els 17 rebots que va acumular en atac.
Hanga va crear moltíssims problemes als bases del Barça, que va trobar a faltar Sanli, absent a causa d’un esquinç, i Exum, descartat perquè Higgins i Hayes-Davis van ocupar les dues places d’extracomunitaris.
El Madrid, malgrat la lesió de Randolph, que el va obligar a retirar-se de manera definitiva abans del descans, va continuar ampliant el seu avantatge. Va arribar fins als 23 punts al final del tercer quart (51-74), després que Poirier i Yabusele tornessin a mostrar la seva superioritat a prop del cèrcol.
L´inici del darrer acte va marcar un punt d´inflexió. El Barça va arriscar a la pressió i va sumar la millor sèrie d’encerts a banda i banda de la pista. El resultat va ser un 12-0 que va reduir la diferència a 11 punts (63-74) després d’una cistella en penetració de Jokubaitis que va coincidir amb una lesió d’Abrines, que va haver d’anar-se’n a la banqueta. Però el Madrid va resistir i un altre cop, amb el rebot d’atac com a principal arma, va canviar la dinàmica del joc i va tornar a ampliar-ne l’avantatge.
Quan quedaven quatre minuts dominava per 15 punts (67-82) i Deck, un dels més destacats, va sentenciar. L’argentí va sumar 18 punts y va liderar la notable producció del seu equip amb 15 de Causeur, 16 punts i sis assistències de Hanga i 11 punts i nou rebots de Yabusele. Malgrat tot, el Barça va demostrar a l’últim quart el potencial que li permet mantenir l’esperança de remuntar a la final.
75 - 88
Parcials
17-30, 14-19, 20-25 i 24-14.
BARÇA
Calathes (6), Higgins (4), Hayes (2), Mirotic (13), Smits (8) -equip inicial-; Davies (7), Kuric (12), Sergi Martínez (0), Laprovittola (15), Abrines (0), Jokubaitis (8) i Nnaji (0).
REAL MADRID
Hanga (16), Causeur (15), Deck (18), Yabusele (11), Tavares (7) -equip inicial-; Poirier (7), Núñez (3), Randolph (0), Rudy Fernández (4), Abalde (2) i Taylor (5).
Àrbitres
El Reial Madrid va completar una actuació excel·lent al Palau Blaugrana, on va vèncer per 75-88 i es va avançar per 0-1 a la final de la Lliga ACB, al millor de cinc partits. El Barça, lluny de les constants habituals, ho va pagar amb una derrota clara i inesperada per la superioritat de l’equip madridista dirigit per Chus Mateo, el seu segon entrenador, que supleix Pablo Laso, després del recent problema cardíac que va patir el tècnic vitorià.
El Barça va reaccionar massa tard, a l’últim quart, en què va dominar 24-14 i va arribar a acariciar alguna possibilitat de remuntada. Però no n`hi va haver prou amb els 15 punts de Laprovittola, ni els 13 de Mirotic, ni els 12 de Kuric. L’equip blaugrana havia cedit massa terreny als tres primers quarts que es van saldar amb un avantatge de 23 punts per al Reial Madrid. Un món. La remuntada era gairebé impossible, malgrat la notable reacció d’orgull i els encerts del Barça a l’últim quart.
L’equip blaugrana es va quedar curt perquè durant 30 minuts va estar desconegut, molt per sota del potencial que el va portar a ser el millor a les fases regulars tant a la Lliga com a l’Eurolliga. Durant el primer temps del partit al Palau, el Barça va rebre 49 punts, només 10 menys dels que li va fer el Madrid durant tot el partit a la final de la Copa guanyada per l’equip blaugrana a Granada, al febrer. L’atac del Barça tampoc va funcionar al primer temps davant l’excel·lent defensa que li va plantejar el Madrid, que el va ofegar a l’interior de la zona.
Mirotic va anotar els cinc primers punts del partit, però a partir d’aquell moment, amb dos triples de Causeur, un altre de Yabusele i les primeres cistelles de Hanga, el Madrid es va enlairar. Va aconseguir una velocitat de creuer en què els seus jugadors es van sentir molt còmodes.
Mateo va donar entrada molt aviat al base-escorta Juan Núñez, de 18 anys, que va demostrar desimboltura i una intensitat que va afegir urpa i efectivitat al sistema defensiu del seu equip. El Barça va sumar quatre pèrdues a un obrir i tancar d’ulls. Aquesta va ser una altra de les seves llacunes, juntament amb les dificultats en el rebot. El Madrid va acabar amb vuit rebots més, i va recolzar gran part del seu avantatge en els 17 rebots que va acumular en atac.
Hanga va crear moltíssims problemes als bases del Barça, que va trobar a faltar Sanli, absent a causa d’un esquinç, i Exum, descartat perquè Higgins i Hayes-Davis van ocupar les dues places d’extracomunitaris.
El Madrid, malgrat la lesió de Randolph, que el va obligar a retirar-se de manera definitiva abans del descans, va continuar ampliant el seu avantatge. Va arribar fins als 23 punts al final del tercer quart (51-74), després que Poirier i Yabusele tornessin a mostrar la seva superioritat a prop del cèrcol.
L´inici del darrer acte va marcar un punt d´inflexió. El Barça va arriscar a la pressió i va sumar la millor sèrie d’encerts a banda i banda de la pista. El resultat va ser un 12-0 que va reduir la diferència a 11 punts (63-74) després d’una cistella en penetració de Jokubaitis que va coincidir amb una lesió d’Abrines, que va haver d’anar-se’n a la banqueta. Però el Madrid va resistir i un altre cop, amb el rebot d’atac com a principal arma, va canviar la dinàmica del joc i va tornar a ampliar-ne l’avantatge.
Quan quedaven quatre minuts dominava per 15 punts (67-82) i Deck, un dels més destacats, va sentenciar. L’argentí va sumar 18 punts y va liderar la notable producció del seu equip amb 15 de Causeur, 16 punts i sis assistències de Hanga i 11 punts i nou rebots de Yabusele. Malgrat tot, el Barça va demostrar a l’últim quart el potencial que li permet mantenir l’esperança de remuntar a la final.

