CRÒNICA
El Barça, amb un Mirotic de luxe i en un final trepidant, tomba el Madrid
El Barça va respondre al desafiament i va salvar el difícil repte que li havia plantejat el Reial Madrid. L’equip blaugrana va vèncer per 71-69 en un partit ple d’emoció. Va canviar així per complet la mala pinta de la final per als seus interessos després de la seva clara derrota al primer combat i la seva mala sortida al segon. Un Mirotic, una vegada més immens i afinat a mesura que s’apropava el final, a més de Davies, Higgins, Jokubaitis i tot l’equip al complet van pressionar de ferm en defensa i es van refer de la seva insuficient resposta al primer partit i als cinc primers minuts del segon, quan van arribar a acumular 10 punts de desavantatge.
Yabusele i Deck i la defensa del Madrid en general es va centrar sobre Mirotic. El jugador montenegrí va començar bé, després va patir davant la tasca de desgast a què va ser sotmès i va treure a relluir la seva millor versió en els compassos finals del partit. Es va erigir a l’home decisiu amb dues cistelles en els moments en què més ho necessitava el Barça. Va concloure amb 26 punts i set rebots. El va secundar Higgins, autor dels dos tirs lliures que van tancar el marcador ja que a l’última jugada del Madrid i del partit, Causeur va fallar un triple, el rebot va sortir llarg i Calathes va bloquejar la recepció de Rudy Fernández. Va guanyar el Barça i el més calent és a l’aïguera. Amb empat a un, es disputaran els dos propers partits a Madrid i, si calgués el cinquè, la sèrie es decidiria al Palau.
El Barça va trigar tres minuts a sumar el seu primer punt al partit, amb tirs lliures de Higgins, i va obtenir la seva primera cistella en joc gràcies a Mirotic quan ja havien transcorregut cinc minuts de joc. El Madrid va explotar a fons l’agressivitat ofensiva a l’interior de la zona especialment de Tavares, Deck i Yabusele, i també la seva superioritat en el balanç de pèrdues i recuperacions de pilota. L’entrada de Smits, Davies i Jokubaitis va canviar la dinàmica. El Barça va millorar la defensa i el Madrid va patir molt més a l’interior de la zona i no va poder oxigenar el seu joc perquè el seu balanç als triples va ser molt deficient.
Una cistella en penetració de Calathes va donar el primer avantatge del matx al Barça, 26-24, al minut 16. El Madrid, que no va poder comptar amb Randolph, greument lesionat al primer partit, va mantenir el tipus i la igualtat va presidir el joc i el marcador. Les males notícies es van acumular a l’inici del tercer quart. Sanli, amb molèsties després de l’esquinç que li va impedir el primer partit, va sumar la quarta falta. I poc després Calathes va patir un fort cop al pòmul després d’un xoc amb Davies i va rebre uns punts de sutura, encara que poc després va tornar a la pista.
El Madrid es va avançar lleugerament (46-52) aprofitant dues fallades de Davies als tirs lliures i un triple de Llull. Però Mirotic, amb cinc punts seguits, Kuric, molt encertat en els rebots, i Laprovittola amb un dos més un van tornar a posar al seu equip (56-54) coincidint amb la conclusió del tercer quart.
Mirotic, Jokubaitis i Higgins van accelerar a l’inici de l’últim quart i el Barça va obtenir el seu avantatge més gran en el partit (65-57). Però els vuit punts de diferència es van esvair en un tres i no res. La defensa blaugrana va cedir fins a set tirs lliures seguits a l’atac del Madrid i va tornar l’empat al marcador, a 65 punts. Yabusele va fallar dos tirs lliures més i Davies va fer el mateix, en un símptoma del pes del cansament i els nervis que feien presa de tots els jugadors en un final d’alló més apretat.
Les dues cistelles de Mirotic, van ser respostes per Tavares. I en última va valdre els dos tirs lliures de Higgins per solucionar un partit que torna les opcions al Barça en el seu intent de repetir el títol que va obtenir la temporada passada. Per això serà imprescindible que guanyi almenys un partit a Madrid, cosa a què ja està acostumat aquesta temporada.
71 - 69
Parcials
13-17, 19-15, 24-22 i 15-15.
BARÇA
Calathes (2), Higgins (10), Hayes (0), Mirotic (26), Sanli (0) -equip inicial-; Davies (8), Smits (3), Kuric (7), Sergi Martínez (0), Laprovittola (8) i Jokubaitis (7).
REAL MADRID
Hanga (10), Causeur (4), Deck (7), Yabusele (16), Tavares (11) -equip inicial-; Poirier (2), Núñez (0), Rudy Fernández (2), Abalde (4) i Taylor (6).
Àrbitres
El Barça va respondre al desafiament i va salvar el difícil repte que li havia plantejat el Reial Madrid. L’equip blaugrana va vèncer per 71-69 en un partit ple d’emoció. Va canviar així per complet la mala pinta de la final per als seus interessos després de la seva clara derrota al primer combat i la seva mala sortida al segon. Un Mirotic, una vegada més immens i afinat a mesura que s’apropava el final, a més de Davies, Higgins, Jokubaitis i tot l’equip al complet van pressionar de ferm en defensa i es van refer de la seva insuficient resposta al primer partit i als cinc primers minuts del segon, quan van arribar a acumular 10 punts de desavantatge.
Yabusele i Deck i la defensa del Madrid en general es va centrar sobre Mirotic. El jugador montenegrí va començar bé, després va patir davant la tasca de desgast a què va ser sotmès i va treure a relluir la seva millor versió en els compassos finals del partit. Es va erigir a l’home decisiu amb dues cistelles en els moments en què més ho necessitava el Barça. Va concloure amb 26 punts i set rebots. El va secundar Higgins, autor dels dos tirs lliures que van tancar el marcador ja que a l’última jugada del Madrid i del partit, Causeur va fallar un triple, el rebot va sortir llarg i Calathes va bloquejar la recepció de Rudy Fernández. Va guanyar el Barça i el més calent és a l’aïguera. Amb empat a un, es disputaran els dos propers partits a Madrid i, si calgués el cinquè, la sèrie es decidiria al Palau.
El Barça va trigar tres minuts a sumar el seu primer punt al partit, amb tirs lliures de Higgins, i va obtenir la seva primera cistella en joc gràcies a Mirotic quan ja havien transcorregut cinc minuts de joc. El Madrid va explotar a fons l’agressivitat ofensiva a l’interior de la zona especialment de Tavares, Deck i Yabusele, i també la seva superioritat en el balanç de pèrdues i recuperacions de pilota. L’entrada de Smits, Davies i Jokubaitis va canviar la dinàmica. El Barça va millorar la defensa i el Madrid va patir molt més a l’interior de la zona i no va poder oxigenar el seu joc perquè el seu balanç als triples va ser molt deficient.
Una cistella en penetració de Calathes va donar el primer avantatge del matx al Barça, 26-24, al minut 16. El Madrid, que no va poder comptar amb Randolph, greument lesionat al primer partit, va mantenir el tipus i la igualtat va presidir el joc i el marcador. Les males notícies es van acumular a l’inici del tercer quart. Sanli, amb molèsties després de l’esquinç que li va impedir el primer partit, va sumar la quarta falta. I poc després Calathes va patir un fort cop al pòmul després d’un xoc amb Davies i va rebre uns punts de sutura, encara que poc després va tornar a la pista.
El Madrid es va avançar lleugerament (46-52) aprofitant dues fallades de Davies als tirs lliures i un triple de Llull. Però Mirotic, amb cinc punts seguits, Kuric, molt encertat en els rebots, i Laprovittola amb un dos més un van tornar a posar al seu equip (56-54) coincidint amb la conclusió del tercer quart.
Mirotic, Jokubaitis i Higgins van accelerar a l’inici de l’últim quart i el Barça va obtenir el seu avantatge més gran en el partit (65-57). Però els vuit punts de diferència es van esvair en un tres i no res. La defensa blaugrana va cedir fins a set tirs lliures seguits a l’atac del Madrid i va tornar l’empat al marcador, a 65 punts. Yabusele va fallar dos tirs lliures més i Davies va fer el mateix, en un símptoma del pes del cansament i els nervis que feien presa de tots els jugadors en un final d’alló més apretat.
Les dues cistelles de Mirotic, van ser respostes per Tavares. I en última va valdre els dos tirs lliures de Higgins per solucionar un partit que torna les opcions al Barça en el seu intent de repetir el títol que va obtenir la temporada passada. Per això serà imprescindible que guanyi almenys un partit a Madrid, cosa a què ja està acostumat aquesta temporada.
