CRÒNICA
Mirotic i el Barça deixen enrere el Madrid
El Palau vibra amb el festival ofensiu de l’equip blaugrana (93-80) que se situa primer en solitari a l’Eurolliga
El Palau Blaugrana va vibrar amb l’esplèndida exhibició de Mirotic i el joc ofensiu que va desplegar el Barcelona en un apassionant clàssic. L’equip blaugrana va superar amb autoritat el Reial Madrid (93-80) i se situa al primer lloc de l’Eurolliga en solitari, després de desfer l’empat a 11 victòries amb què els dos equips havien arribat a la cita.
L’encert de Mirotic el va portar a batre dos dels seus rècords a la competició europea, el d’anotació, amb 31 punts, i el de valoració estadística, amb 39. A més, va capturar 10 rebots. Va marcar diferències amb la seva capacitat per anotar des de dins i des de fora, i per faixar-se amb Yabusele, Poirier, Tavares o qualsevol de les torres madridistes que li van sortir al pas. També va destacar Laprovittola, que aprofita l’increment de minuts de joc a causa de l’absència del lesionat Calathes, per brillar més que mai. El base argentí, més a gust sent titular, va jugar 33 minuts i va ser un altre dels malsons de la defensa del Reial Madrid, amb 16 punts i 4 assistències. Davies, també amb 16 punts i infal·lible en el tir, i Jokubaitis, amb 12 punts, van contribuir a la productivitat ofensiva blaugrana.
L’estratègia del Barcelona va ser encertada. Va desgastar i els va fer la vida impossible als pivots del Reial Madrid, més vulnerable que mai aquesta temporada en defensa. L’equip de Pablo Laso era el que menys punts havia rebut a l’Eurolliga abans de comparèixer al Palau. Després del clàssic, el Barcelona també ha passat a ser el millor en aquest apartat. Els jugadors exteriors del Reial Madrid van mantenir durant algunes fases el seu equip, amb algunes llampades de Causeur, Heurtel, Llull o Williams-Goss però els va faltar continuïtat i encert per superar la defensa del Barcelona.
El partit va reunir molts al·licients. Hanga i Heurtel van tornar al Palau per primera vegada com a rivals després de l’etapa en què van jugar al Barcelona. Laprovittola es va enfrontar igualment a l’equip al que va pertànyer les dues últimes temporades. Pablo Laso, que no va poder comptar amb Alocén, Abalde, Randolph i Thompson, va canviar el seu quintet habitual i va situar Llull com a base titular. Amb les baixes de Calathes, Higgins i Abrines, també Saras Jasikevicius va variar l’equip de sortida. Va donar entrada a Sergi Martínez, que es va aparellar amb Llull i va completar una magnífica tasca defensiva. L’entrenador blaugrana va donar una mica més de 12 minuts a Dante Exum. El base escorta australià de 26 anys i 1,96 metres que va jugar sis temporades a la NBA i va ser fitxat dimarts amb un contracte per tres mesos, va causar una bona impressió en la seva estrena amb el Barcelona.
El Madrid va ser millor als primers minuts, sobretot perquè el Barcelona va trigar més de tres a aconseguir la seva primera cistella. Però des que Mirotic va obrir l’espita el joc va fer un tomb i del 2-9 es va passar a un 25-20 al final del primer quart. Els pivots del Madrid van patir per frenar el joc ofensiu blaugrana. Tavares va sumar la seva segona falta al quart minut; Yabusele, al vuitè; i Poirier només començar el segon quart.
Heurtel, en la seva primera acció, va perdre la pilota davant la pressió del Barça a tota la pista. Va ser un altre dels detalls tàctics que van donar bon resultat a Jasikevicius. El base francès no es va cremar i amb el seu talent i agressivitat en atac va ser un dels pocs que va mantenir dret el Madrid.
La superioritat del Barcelona en el rebot i els tirs lliures va pesar en el desenvolupament del joc. L’equip blaugrana va concloure amb set rebots més que el rival i va anotar 26 dels 29 tirs lliures que va llançar. En canvi, el Madrid, va fallar 10 dels 21 que va tirar. La bretxa va començar a ser considerable, 47-35. Dos triples seguits de Rudy Fernández i Llull van fer pensar que es podia arribar a punt d’inflexió (47-41). Va ser un miratge. El partit era on volia el Barça. La pressió del Palau era màxima i els nervis van començar a passar factura. Tavares va sumar la seva tercera falta, mentre que Pablo Laso es va sulfurar amb els àrbitres i va ser castigat amb una tècnica.
Heurtel i Laprovittola, els bases amb les samarretes de la temporada passada canviades, es van embrancar en un bonic duel al tercer quart. Manaven, movien i anotaven. Un espectacle que poques vegades permeten els rígids codis estratègics que imperen al bàsquet europeu. L’argentí va ampliar l’avantatge amb un triple i un dos més un (60-44); el francès va insistir i va mantenir un fil d’esperança al seu equip. Poc després d’una falta tècnica Rudy Fernández, un triple de Kuric va donar el màxim avantatge al Barcelona: 79-64. El Madrid va fer un últim cop de colze (84-76) i definitivament va claudicar davant Mirotic i el festival ofensiu del Barcelona.
93 - 80
Parcials
24-19, 27-23, 16-16 i 26-22
BARÇA
Laprovittola (16), Kuric (9), Sergi Martínez (0), Mirotic (31), Sanli (5) –equip inicial-; Davies (16), Exum (2), Hayes-Davis (2), Oriola (0) i Jokubaitis (12).
REAL MADRID
Llull (10), Hanga (5), Taylor (0), Yabusele (8), Tavares (10) –equip inicial-; Williams-Goss (10), Causeur (11), Heurtel (11), Rudy Fernández (8), Vukcevic (0) i Poirier (7).
Àrbitres
El Palau vibra amb el festival ofensiu de l’equip blaugrana (93-80) que se situa primer en solitari a l’Eurolliga
El Palau Blaugrana va vibrar amb l’esplèndida exhibició de Mirotic i el joc ofensiu que va desplegar el Barcelona en un apassionant clàssic. L’equip blaugrana va superar amb autoritat el Reial Madrid (93-80) i se situa al primer lloc de l’Eurolliga en solitari, després de desfer l’empat a 11 victòries amb què els dos equips havien arribat a la cita.
L’encert de Mirotic el va portar a batre dos dels seus rècords a la competició europea, el d’anotació, amb 31 punts, i el de valoració estadística, amb 39. A més, va capturar 10 rebots. Va marcar diferències amb la seva capacitat per anotar des de dins i des de fora, i per faixar-se amb Yabusele, Poirier, Tavares o qualsevol de les torres madridistes que li van sortir al pas. També va destacar Laprovittola, que aprofita l’increment de minuts de joc a causa de l’absència del lesionat Calathes, per brillar més que mai. El base argentí, més a gust sent titular, va jugar 33 minuts i va ser un altre dels malsons de la defensa del Reial Madrid, amb 16 punts i 4 assistències. Davies, també amb 16 punts i infal·lible en el tir, i Jokubaitis, amb 12 punts, van contribuir a la productivitat ofensiva blaugrana.
L’estratègia del Barcelona va ser encertada. Va desgastar i els va fer la vida impossible als pivots del Reial Madrid, més vulnerable que mai aquesta temporada en defensa. L’equip de Pablo Laso era el que menys punts havia rebut a l’Eurolliga abans de comparèixer al Palau. Després del clàssic, el Barcelona també ha passat a ser el millor en aquest apartat. Els jugadors exteriors del Reial Madrid van mantenir durant algunes fases el seu equip, amb algunes llampades de Causeur, Heurtel, Llull o Williams-Goss però els va faltar continuïtat i encert per superar la defensa del Barcelona.
El partit va reunir molts al·licients. Hanga i Heurtel van tornar al Palau per primera vegada com a rivals després de l’etapa en què van jugar al Barcelona. Laprovittola es va enfrontar igualment a l’equip al que va pertànyer les dues últimes temporades. Pablo Laso, que no va poder comptar amb Alocén, Abalde, Randolph i Thompson, va canviar el seu quintet habitual i va situar Llull com a base titular. Amb les baixes de Calathes, Higgins i Abrines, també Saras Jasikevicius va variar l’equip de sortida. Va donar entrada a Sergi Martínez, que es va aparellar amb Llull i va completar una magnífica tasca defensiva. L’entrenador blaugrana va donar una mica més de 12 minuts a Dante Exum. El base escorta australià de 26 anys i 1,96 metres que va jugar sis temporades a la NBA i va ser fitxat dimarts amb un contracte per tres mesos, va causar una bona impressió en la seva estrena amb el Barcelona.
El Madrid va ser millor als primers minuts, sobretot perquè el Barcelona va trigar més de tres a aconseguir la seva primera cistella. Però des que Mirotic va obrir l’espita el joc va fer un tomb i del 2-9 es va passar a un 25-20 al final del primer quart. Els pivots del Madrid van patir per frenar el joc ofensiu blaugrana. Tavares va sumar la seva segona falta al quart minut; Yabusele, al vuitè; i Poirier només començar el segon quart.
Heurtel, en la seva primera acció, va perdre la pilota davant la pressió del Barça a tota la pista. Va ser un altre dels detalls tàctics que van donar bon resultat a Jasikevicius. El base francès no es va cremar i amb el seu talent i agressivitat en atac va ser un dels pocs que va mantenir dret el Madrid.
La superioritat del Barcelona en el rebot i els tirs lliures va pesar en el desenvolupament del joc. L’equip blaugrana va concloure amb set rebots més que el rival i va anotar 26 dels 29 tirs lliures que va llançar. En canvi, el Madrid, va fallar 10 dels 21 que va tirar. La bretxa va començar a ser considerable, 47-35. Dos triples seguits de Rudy Fernández i Llull van fer pensar que es podia arribar a punt d’inflexió (47-41). Va ser un miratge. El partit era on volia el Barça. La pressió del Palau era màxima i els nervis van començar a passar factura. Tavares va sumar la seva tercera falta, mentre que Pablo Laso es va sulfurar amb els àrbitres i va ser castigat amb una tècnica.
Heurtel i Laprovittola, els bases amb les samarretes de la temporada passada canviades, es van embrancar en un bonic duel al tercer quart. Manaven, movien i anotaven. Un espectacle que poques vegades permeten els rígids codis estratègics que imperen al bàsquet europeu. L’argentí va ampliar l’avantatge amb un triple i un dos més un (60-44); el francès va insistir i va mantenir un fil d’esperança al seu equip. Poc després d’una falta tècnica Rudy Fernández, un triple de Kuric va donar el màxim avantatge al Barcelona: 79-64. El Madrid va fer un últim cop de colze (84-76) i definitivament va claudicar davant Mirotic i el festival ofensiu del Barcelona.
