CRÒNICA
El joc col·lectiu del Barça tomba el València
El Barça va superar el València amb una demostració del seu potencial col·lectiu i una apreciable aportació de tots i cadascun del que van participar en el partit (89-72). L’equip blaugrana, després de tres derrotes seguides, necessitava el triomf i ho va aconseguir de manera rotunda, amb un joc convincent.
La resposta blaugrana va ser la millor a aquesta necessitat urgent de victòria i a un moment difícil per les baixes de Mirotic, per motius personals, Davies i Claver, lesionats, i Heurtel, amb qui ja no compta Jasikevicius. En el seu lloc, ha arribat a l’equip el base també francès Leo Westermann, de 28 anys i 1,98 metres. La seva estrena davant el València va ser convincent. Va mostrar un bon nivell, va jugar 16 minuts i va sumar cinc punts i quatre assistències, una d’elles, espectacular, perquè anotés Sergi Martínez.
L’agressivitat i l’encert en el rebot ofensiu i el seu millor balanç en la relació de pilotes perdudes i robats li van permetre al Barça marcar el ritme de partit. Els relleus que va imposar Jasikevicius li van donar molt bon resultat davant un rival que va cedir des del principi, però va amenaçar amb la remuntada en el tercer quart. El Barça sempre va dominar i va saber respondre en els moments en què Labeyrie, Tobey i Sastre van fer més eficaç el joc del València.
Higgins i Hanga van ser els que van donar la iniciativa al Barça, que va dominar amb autoritat en els primers compassos de partit (35-18). El València, que va notar la baixa de Dubljevic i les molèsties amb què va jugar Vives, va reaccionar amb un parcial de 3-18. El van propiciar els triples de Labeyrie i els seus bons percentatges, a més d’una falta tècnica a Jasikevicius i a un mal inici del Barça des de la línia de tirs lliures.
El quadre de Jaume Ponsarnau es va situar a tres punts en l’inici de la tercera cambra (38-35), però el Barça va carregar el joc a l’interior de la zona on, entre Smits i Oriola, van sumar 16 punts en aquesta fase. Va tornar a créixer l’avantatge blaugrana, el València es va aferrar al partit gràcies als triples de Van Rossom i Sastre. Però, entre Abrines, finalment el millor amb quatre triples, 16 punts i una bona tasca en defensa, i Calathes, molt constant que va aportar en tots els sectors de la pista amb vuit punts, set rebots i set assistències, l’avantatge blaugrana es va ampliar fins als 18 punts (72-54). Faltaven vuit minuts, però el Barça va millorar en els tirs lliures (12 de 17), va fer valer el seu bon percentatge en els triples (58%) i va manejar amb molta solvència fins al final. Va destacar també Sergi Martínez, molt aguerrit en les seves accions en tots dos costats de la pista, autor de deu punts i vuit rebots.
El Barça va començar de la millor manera possible la segona volta de l’Eurolliga i es manté en la tercera plaça de la classificació, amb 12 triomfs, els mateixos que el Reial Madrid, i dos menys que el CSKA de Moscou, que va perdre a la pista del Baskonia.
89 - 72
Parcials
18-12, 20-21, 29-21 i 22-18.
Barça
Calathes (8), Higgins (13), Hanga (13), Smits (10), Pustovyi (0) –equip inicial-; Westermann (5), Bolmaro (0), Oriola (9), Abrines (16), Sergi Martínez (10) i Kuric (5).
València
Van Rossom (4), Sastre (13), Kalinic (8), Derrick Williams (4), Tobey (14) –equip inicial-; Prepelic (7), Pradilla (0), Labeyrie (17), Vives (1), San Emeterio (0) i Hermannsson (4).
Àrbitres
El Barça va superar el València amb una demostració del seu potencial col·lectiu i una apreciable aportació de tots i cadascun del que van participar en el partit (89-72). L’equip blaugrana, després de tres derrotes seguides, necessitava el triomf i ho va aconseguir de manera rotunda, amb un joc convincent.
La resposta blaugrana va ser la millor a aquesta necessitat urgent de victòria i a un moment difícil per les baixes de Mirotic, per motius personals, Davies i Claver, lesionats, i Heurtel, amb qui ja no compta Jasikevicius. En el seu lloc, ha arribat a l’equip el base també francès Leo Westermann, de 28 anys i 1,98 metres. La seva estrena davant el València va ser convincent. Va mostrar un bon nivell, va jugar 16 minuts i va sumar cinc punts i quatre assistències, una d’elles, espectacular, perquè anotés Sergi Martínez.
L’agressivitat i l’encert en el rebot ofensiu i el seu millor balanç en la relació de pilotes perdudes i robats li van permetre al Barça marcar el ritme de partit. Els relleus que va imposar Jasikevicius li van donar molt bon resultat davant un rival que va cedir des del principi, però va amenaçar amb la remuntada en el tercer quart. El Barça sempre va dominar i va saber respondre en els moments en què Labeyrie, Tobey i Sastre van fer més eficaç el joc del València.
Higgins i Hanga van ser els que van donar la iniciativa al Barça, que va dominar amb autoritat en els primers compassos de partit (35-18). El València, que va notar la baixa de Dubljevic i les molèsties amb què va jugar Vives, va reaccionar amb un parcial de 3-18. El van propiciar els triples de Labeyrie i els seus bons percentatges, a més d’una falta tècnica a Jasikevicius i a un mal inici del Barça des de la línia de tirs lliures.
El quadre de Jaume Ponsarnau es va situar a tres punts en l’inici de la tercera cambra (38-35), però el Barça va carregar el joc a l’interior de la zona on, entre Smits i Oriola, van sumar 16 punts en aquesta fase. Va tornar a créixer l’avantatge blaugrana, el València es va aferrar al partit gràcies als triples de Van Rossom i Sastre. Però, entre Abrines, finalment el millor amb quatre triples, 16 punts i una bona tasca en defensa, i Calathes, molt constant que va aportar en tots els sectors de la pista amb vuit punts, set rebots i set assistències, l’avantatge blaugrana es va ampliar fins als 18 punts (72-54). Faltaven vuit minuts, però el Barça va millorar en els tirs lliures (12 de 17), va fer valer el seu bon percentatge en els triples (58%) i va manejar amb molta solvència fins al final. Va destacar també Sergi Martínez, molt aguerrit en les seves accions en tots dos costats de la pista, autor de deu punts i vuit rebots.
El Barça va començar de la millor manera possible la segona volta de l’Eurolliga i es manté en la tercera plaça de la classificació, amb 12 triomfs, els mateixos que el Reial Madrid, i dos menys que el CSKA de Moscou, que va perdre a la pista del Baskonia.
